Inicia sessió

COMPARTEIX

Notícies

Quimi Portet va exhibir una indomable maduresa a Luz de Gas
7 D’OCTUBRE DEL 2009 per TRESC
Jordi Bianciotto per a "El periódico de Catalunya". Quimi Portet segueix el seu camí sense aparents interferències del món exterior, i en els seus dos últims discos dóna els seus millors perfils. Si Matem els dimarts i els divendres va representar el clímax del tribalisme, la seva nova obra, Viatge a Montserrat, redirigeix la seva naturalesa forestal a una introspecció més gran; l’altra cara de la moneda. Dilluns, a Luz de Gas, vam veure un Portet que matisa la seva aposta al voltant d’un rock concentrat d’autor que, més enllà del sarcasme, s’encoratja en cançons rocoses i delirants, de melodies sensibles i tacte rocós. El músic que un dia es va definir com «el guapo d’El Último de la Fila» es va trobar amb una clientela atenta i entusiasta, convocada pel club TR3C. «Millor, així no entra la plebs, la xusma», va ironitzar. I va entrar en matèria amb dos d’aquells mitjos temps entre bucòlics i marcians que nodreixen el nou disc, Pasturarem entre els lliris i Ales de colibrí. Una mena de downtempo comarcal desbocat. El món de Portet s’ha fet fort en aquelles estrofes florals, amb pòsit de saviesa popular ancestral, en què caben els homenatges a excursionistes «de cuixes celestials» i jocs sàtirs amb l’imaginari popular: «a l’aplec seràs meva», va celebrar a Quitèria, un dels moments més pop del disc. Portet és un entertainer, encara que els seus gestos desdramatitzadors i la complicitat amb el públic poden desviar l’atenció del que ens ocupa: un material que expressa un so i un imaginari molt singulars, amb gruix, més enllà del seu aspecte agut. BANDA ROBUSTA / El seu grup, el mateix de la gira anterior, coneix el full de ruta: hi havia la guitarra endimoniada de Jordi Busquets (ex-Sapo, habitual de Gerard Quintana i Albert Pla), la bateria de Xarli Oliver i el baix d’Antonio Fidel, excòmplice d’El Último de la Fila («fa 29 anys que estem junts»). Els teclats de les cançons de Viatge a Montserrat van sere recreats per la sorprenent guitarra de Busquets, que tant pot reproduir un so d’orgue de tubs com un crit humà. A mig recital es van colar cançons d’anteriors treballs, com Em trenques el cor, Expulsats del cel i Francesc Pujols, aquesta en homenatge al pensador, que també ha inspirat cançons de Sisa, Pau Riba, Pascal Comelade i Roger Mas. Portet es va quedar sol amb Busquets en la seva presa d’Em dius que el nostre amor, de Toti Soler, i a la recta final va dedicar Homes i dones del cap dret a Adrià Puntí («el millor de tots») i va desenterrar la destral de guerra a la instrumental Música per a cremar autobusos. Recital sense hits: ni La rambla ni Montserrat. Els astres comarcals no els necessiten.
per  TRESC

ÚLTIMS ARTICLES

VEURE MÉS