El proper 15 de Juliol arriba el Festival Sons Solers, un festival que aposta per una filosofia i una essència pròpia. Blaumut hi actuarà i hem aprofitat l'avinentesa per comentar alguns temes del seu darrer treball.
Esteu presentant el vostre darrer treball, El Primer Arbre del Bosc. Quines grans diferències podem trobar entre El Turista i aquest darrer treball?
La diferència és potser de concepte de producció. “El Turista” era un disc molt més acústic, amb pinzellades sonores de corda, d’electrònica. Potser recordava més un disc de cançó d’autor.
Quan vàrem gravar “El primer arbre del bosc”, veníem d’una gira amb molts concerts, on ens vam fer com a banda i vàrem compactar el nostre so. Aquest fet i moltes hores d’estudi ens van dur a crear un disc amb molta més càrrega sonora, i un so més de contundent.
Si algú mai us ha vist en directe, què s’hi trobarà?
Trobarà un directe enèrgic, on els 5 músics que hi ha a l’escenari sortiran disposats a passar-s’ho d’allò més bé i disposats també a encomanar aquesta energia a tothom que vulgui passar una molt bona nit.
Quin consell donaríeu a algun grup que estigui començant a endinsar-se en el món de la música, tal i com vau fer vosaltres el 2009?
Doncs els diríem que segueixin el seu camí, que preservin la seva personalitat artística, amb molta feina, i amb moltes dosis d’il·lusió i... endavant!
Com ha estat el camí de l’autoedició? Quins són els aspectes positius i negatius?
Érem nous en aquest món de l’autoedició i ens ha tocat aprendre molt de la indústria, de com funciona tot i si hem de destacar un aspecte, diríem que el més important és que en qualsevol cas allò que fas és teu i decideixes en tot moment cap a on ho vols dirigir, amb els seus errors i els seus encerts. Una bona escola.
Com a aspecte negatiu, la veritat, no en destacaríem cap. Evidentment hi poses moltes més hores de feina que si t’ho gestiona algú a altre, però el resultat final, en el nostre cas, ens compensa amb escreix.
Cada vegada doneu més importància a la interpretació escènica a dalt de l’escenari. Com esteu treballant en aquesta tendència?
Un concert, a part de l’evident part musical, és quelcom molt visual. La música entra per la vista també i és important que a l’escenari passin coses que acompanyin el so. Pensem dedicar hores a treballar les llums, posar certa dosi d’improvisació i sobretot l’actitud enèrgica és molt important escènicament.
COMPARTEIX