La primera vegada

Vaig descobrir el fado a Lisboa l'any 2008 en una terrassa senzilla de l’Alfama. Els veïns del barri van començar a cantar fados d'una forma completament espontània i propera. Gràcies a la meva primera experiència amb Terrats en Cultura he pogut reviure aquell moment amb “Terrats de Fado” el passat dissabte 20 de juny. En un espectacular terrat de la Diagonal, vam poder acomiadar la primavera gaudint d’una vetllada plena de màgia i “saudade”.

Amb força expectació, va aparèixer en escena Névoa, qui celebra aquest any el seu 15è aniversari interpretant Fados i cançó portuguesa. L’acompanyava a la guitarra en Vicenç Solsona, guitarrista de llarga trajectòria. Aquest tàndem d’artistes que desprenen una complicitat escènica excepcional, ens van anar interpretant un deliciós repertori durant el concert.

Com deia la pròpia Névoa, no només hi ha un tipus de Fado, n’hi ha molts, i ells van anar alternant-ne un de “calent” un de “fred” com ella mateixa els anava batejant a mesura que fullejava les partitures. 

Entre d’altres compositors van sonar obres d’António Variações o Zeca Afonso (la interpretació que van fer de “Maio Maduro Maio" va ser simplement genial). Com era d’esperar, en un concert d’aquest gènere, també havia de fer acte de presència “a rainha do Fado”, la gran Amália Rodrigues, a través de les versions que es van interpretar de clàssics que va popularitzar (per exemple “Maria Lisboa”). Una de les sorpreses de la nit van ser les adaptacions en català que es van oferir (mai hauria dit que quelcom tan portuguès com és el Fado, podria sonar tan bé en la llengua de casa nostra).

Va ser un concert força diferent. No sé si va ser l’ambient que es va crear que ho propiciava, però la connexió amb els intèrprets va ser total i crec que es va manifestar al final de tot amb la tràgica “Barco Negro”. La gran interpretació descarnadora de Névoa ens va deixar a tots impactats i emocionats. Els que ens trobàvem entre el públic ens vam posar de peu i vam estar aplaudint una bona estona.

Un dels avantatges que crec que li van donar aquest toc diferenciador al concert va ser la proximitat. Al final del concert vam tenir l’oportunitat d’apropar-nos als artistes, i transmetre’ls les nostres sensacions, felicitacions, etc. i no s’acostuma a tenir aquesta oportunitat al final de qualsevol espectacle.

Per finalitzar, volia agrair tant al Club TR3SC com a Coincidències per donar-me l'oportunitat d’assistir a una experiència com la de “Terrats en Cultura”. No coneixia aquesta iniciativa que porta diferents propostes culturals als terrats de Barcelona i m’ha semblat molt bona idea. 100% recomanable. No cal dir que no serà l’última!

Muito Obrigado!

Sergio Pérez
Num soci: 75612

Fotos de Joan Tous