L'esperada coronació de Carla Simón, el reconeixement a casa d'Albert Serra i l'homenatge a Agustí Villaronga: els tres protagonistes d'uns Premis Gaudí amb més música, més categories i un palmarès divers amb recompensa per quasi tothom. 

El diumenge despertava amb la trista notícia de la pèrdua d'una de les grans icones del cinema català i europeu, Agustí Villaronga. Als seus seixanta-nou anys, el cineasta mallorquí ens deixava el matí mateix de la gran celebració del cinema català, com un acte "quasi poètic", tal com mencionava Carla Simón a la catifa vermella. Com no podia ser d'una altra manera, la indústria reunida ha trobat en la cerimònia la millor de les oportunitats per retre homenatge al geni que va marcar un abans i un després en el nostre cinema, amb títols com 'Pa Negre'(2010) o 'El Mar' (2000). En una gala marcada innegablement pel seu nom, el d'altres cineastes han sonat també amb força a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), com els d'Albert Serra, Carla Simón o Isaki Lacuesta. 

'Alcarràs', de Simón, i 'Pacifiction', de Serra, s'han endut els principals guardons. Millor Pel·lícula, Direcció i Guió Original, pel fenomen cinematogràfic de l'any situat a les terres de ponent, i Millor Pel·lícula en llengua no catalana, Fotografia i Direcció Artística pel film, ja de culte, rodat a la Polinèsia. 'Un any, una nit' d'Isaki Lacuesta ha aconseguit cinc estatuetes, mentre que 'Suro' de Mikel Gurrea s'ha endut les dues Millors Interpretacions Protagonistes, i una de les tres noves categories, Direcció Novell. S'ha estrenat també el guardó a Millor Interpretació Revelació, per a una clara guanyadora com Carla Quílez, pel seu contundent treball a 'La Maternal' de Pilar Palomero. Pel·lícula que també ha alçat a Ángela Cervantes amb el seu segon Gaudí, ara a Millor Actriu Secundària. La superproducció 'Los Renglones Torcidos de Dios' d'Oriol Paulo recollia també els premis a Millor Vestuari i Maquillatge i Perruqueria. 

Sens dubte, un palmarès divers i heterogeni que ha sabut reconèixer el treball en la seva totalitat, premiant a la majoria de pel·lícules nominades. Un palmarès que ha recompensat els títols amb els quals es firma un dels anys més fructífers pel cinema català en la seva història recent. Després d'anys de cultiu i flaquesa on la indústria cinematogràfica catalana es caracteritzava per batallar incansablement per sobreviure, per fi aquest ha estat l'any de florir, de collir i de renéixer. 

El cinema català, i en català, ha fet la volta al món, s'ha situat en el nucli de la conversa cinematogràfica internacional, demostrant que el nostre cinema té coses a dir, i de qualitat. 

Aquest any marca l'inici d'una nova etapa pel cinema català. 

Ens veiem a les sales de cinema.