Dimarts 5 d'octubre el Teatre Romea va acollir la presentació el projecte Àfora, la nova iniciativa del Grup Focus que pretén crear un espai de reflexió i activitats que, mitjançant la vivència estètica, incideixi en la vida artística, cultural i social de la nostra societat. En el marc d'aquesta presentació, Pepe Zapata, director del TRESC, va presentar el I Congrés Internacional d'Espectadors de Teatre, del qual en serà comissari el maig de 2022. Com no podia ser d'una altra manera, dues sòcies del TRESC van pujar a l'escenari per a representar la figura de "l'espectador" en un simpàtic diàleg. A continuació pots trobar el testimoni de l'experiència de l'Antònia Hernández i la Marta Turu, les nostres sòcies:

 

Tot allò amagat rere l’escenari forma part d’un univers desconegut que dona vida al teatre sense que els espectadors sapiguem ben bé com, un conjur del qual des de les nostres millors perspectives a platea no som mai capaços de discernir els ingredients, sinó només de percebre’n el resultat.

 

El passat dimarts 5 d’octubre no només se’ns van obrir les portes del teatre Romea, sinó que se’ns hi va acollir amb el més càlid dels oferiments: convidant-nos a pujar al seu escenari! L’Antònia i la Marta, dues sòcies del TRESC i apassionades espectadores de les arts escèniques en general, i del teatre en particular, vam ser convidades a l’acte de presentació del projecte Àfora, l’àgora del grup Focus.

 

Àfora és "una iniciativa que vol impulsar el teatre més enllà de la representació artística"; fer possible el retrobament entre la ciutadania i la curiositat, el debat, el pensament i la confrontació; "un lloc de llocs on detectar, mostrar i compartir sense prejudicis la saviesa del científic, de l’artista, del polític, de l’artesà, del ciutadà".

 

Àfora comprèn cinc projectes que, conjuntament i amb alta sincronia, volen aconseguir la rebel·lió de les idees: la Fundació Romea, el segell editorial Àfora Edicions, l’espai Cinquena Paret, Platea 618 i una línia directa que interpel·la directament els Espectadors: el maig de 2022, Barcelona acollirà el I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre, "que té com a principal objectiu convocar als espectadors perquè reprenguin el seu protagonisme, per recuperar l’energia col·lectiva". 

 

I és que "als espectadors se’ns ha de tenir en compte, ens hem de fer notar!", com va dir l’Antònia dalt l’escenari. Què seria del teatre sense nosaltres? Platees buides, l’absència apoderant-se del pati de butaques, el silenci més tallant a l’acabar les funcions. Ni la millor de les representacions tindria sentit sense el públic acollint-la, vivint-la, fent-la seva.

 

Compartir camerino, assajos i nervis previs a la sortida a l’escenari amb grans representants del món del teatre (no són gaires els que tindran l’honor de poder dir que han compartit camerino amb Josep Maria Pou i Andrés Lima!), de la literatura (Màrius Serra), o de la cultura i l’espectacle (Daniel Martínez, Fèlix Riera, Isabel Vidal), no té preu. Corredisses, retocs d’últim moment. Ni els nervis del més rigorós directe ens van esborrar el somriure sota les mascaretes. Per fi coneixíem el batec que dona vida al teatre, els ingredients secrets del conjur!

 

Un cop acabada la presentació (i la representació) i amb l’esclat dels aplaudiments finals, segell inequívoc d’un públic grat i satisfet, els nervis van deixar pas a l’eufòria i les felicitacions. I tot de tornada al camerino, a que l’equip de sala ens tragués els micròfons, estàvem d’acord en el nostre missatge...