“La cultura és tot allò que fem a la vida per construir la nostra pròpia vida”
Així començava dijous passat la conversa amb el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell. Una reflexió pròpia d’un pensament humanista que ens va fer pensar que l’home que teníem al davant era, potser, un home d’emoció més que no pas de raó. Però, inevitablement, “quan parlem de cultura catalana de seguida ens posem a parlar de diners”, lamenta Mascarell, i la idea més romàntica del concepte cultura va quedar desdibuixada entre estratègies empresarials i picabaralles polítiques. La conversa va derivar cap als pressupostos de la Generalitat -recentment impugnats pel PP- i temes d’identitat nacional, llengua i educació preguntats pels assistents al Vis à Vis TR3SC.
“El pressupost català dedicat a cultura representa la meitat del que es destina en la majoria dels països europeus”
Actualment, els governs europeus dediquen un 1% del seu pressupost total a cultura, a casa nostra estem per sota d’aquest 1%. A més, cal tenir en compte que el pressupost autonòmic no contempla despesa militar i diplomàcia sinó que s’ocupa de sanitat, educació i benestar. “Per sort, la cultura la fa la gent i no l’administració pública”, va concloure el conseller.
“Amb un estat propi podríem legislar i invertir més en cultura”
El 21% d’IVA cultural, la manca de llei de mecenatge i propietat intel·lectual són entrebancs per a la cultura catalana. Segons el conseller, “seriem un país més culte, des de l’escolarització fins a l’emancipació cultural”. Segurament també es podria treballar més perquè cultura i educació vagin de la mà. Mascarell va insistir en què a l’escola s’ha “d’aprendre a aprendre durant tota la vida” i seguir treballant per reduir la distància entre cultura i educació. Encara hi ha camí per recórrer.
“Els catalans ens podem sentir orgullosos del model lingüístic que hem construït”
Al llarg de la història, el català ha guanyat terreny i s’ha consolidat tot i tenir un entorn complicat, sobretot, en termes demogràfics i migració. “Més de 400.000 persones que parlaven castellà amb els avis, ara parlen català amb els seus fills”, va recordar el conseller. És tot un èxit que també ha arribat als llibres. “Som un país de novel·la. Mai la literatura catalana havia estat tan traduïda”.
“A casa nostra només un 10% de les persones que van al cinema ho fan en català, mentre que, a països europeus com França és el 50%”
Govern, gremi i espectadors es pregunten què hem de fer per canviar aquesta situació. Ferran Mascarell ho té clar, però, tornem a estar al cap del carrer: els diners. “Necessitem un estàndard de producció correcte i equiparable a la inversió que fan altres països i, sobretot, molta més promoció ja que actualment només hi destinem l’1% del pressupost total d’una pel·lícula”.
Pots veure totes les imatges d'aquest #VisÀVisTR3SC aquí
Tot i tenir assignatures pendents com el Centre Nacional de Fotografia o l’Esplanada dels Museus, el conseller Ferran Mascarell té molt clar que la clau de l’èxit és donar continuïtat a les polítiques culturals.
Els seus objectius fins a les properes eleccions del 27 de setembre són -i han estat sempre- donar suport a la vida creativa de Catalunya, donar valor al nostre patrimoni –sobretot l’immaterial- i fixar metes internacionals. Mascarell ho diu clar (i català): “La cultura catalana continuarà sent una de les cultures més positives del món. Tenim talent, creativitat i emprenedoria”.
Berta Miró
A Twitter @BertaMiro
COMPARTEIX