Fer elucubracions sobre No feu bromes amb l’amor no paga la pena. Saps que el text d’Alfred de Musset et pot sorprendre i que les mans que hi donen forma, les de Natalia Menéndez, hi tindran part de culpa, però no t’esperes tal muntanya russa de sentiments que van apareixent durant l’obra amb un joc encertat a escena entre teatre i circ.
L’any 1834 Alfred de Musset va escriure No feu bromes amb l’amor, una tragicomèdia tan romàntica com actual –els joves continuen fent bestieses per amor!- sobre el perill del joc de l’amor, una peça agosarada que passa de la comèdia a la tragèdia sense previ avís.
Anna Moliner (dreta) i Ramon Pujol (esquerre) són dos cosins destinats a casar-se
L'actor Ramon Pujol dóna vida a Perdican, un jove guapo que torna de París carregat de títols universitaris i una esplèndida Anna Moliner (llàstima que no la sentim cantar!) és Camille, la cosina de Perdican que ha viscut tota la seva adolescència en un convent de monges.
Sembla que de Musset pensés en Carles Martínez quan va escriure el personatge de l’excèntric baró. El recentment guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona, fa riure el públic amb la seva interpretació magistral del pare de Perdican, qui reuneix a la parella per casar-los. Tot i els plans del baró, l’amor entre els joves no respon com ell tenia planejat. El que comença sent un divertimento amorós de joventut acaba convertint-se en un espiral viciós d’orgull, engany i veritats disfressades, venjança i desesperació.
Carles Martínez és el pare de Perdican, un personatge peculiar obessionat amb el casament del seu fill
Al voltant d’aquesta orquestració, com un autèntic tòpic del convencionalisme de la societat del segle XIX, la pagesia és una peça d’un tauler d’escacs al servei de les maquinacions de la noblesa.
L’amor ultrapassa qualsevol dels plans dels protagonistes. Ella, adoctrinada en la religió, es mostra recel als homes fins que, de mica en mica, alguna cosa va canviant a dins seu. Ell, sincer d’entrada, s’enterboleix a mida que l’obra avança fins que acaba servint venjança. Són joves i desafien l’amor sense saber que està per sobre de tot, de l’orgull, de les trampes, del joc.
Aneu a veure l’obra el TNC fins al 22 de març però no feu bromes amb l’amor, pot més que cap de nosaltres...
En l'amor sovint ets enganyat, sovint ferit, i sovint desgraciat; però estimes.
(Alfred de Musset, No feu bromes amb l’amor)
Berta Miró
A twitter @BertaMiro
COMPARTEIX