Avui fa 135 anys naixia una de les escriptores més reconegudes de la literatura moderna. Una mà influent, única, original, feminista i amb tocs de geni que ha deixat un llegat inabastable, en quantitat i, sobretot, en qualitat. Aquí et deixem quatre fragments de quatre de les seves obres més destacades perquè, avui, dediquis un moment a Virgina Woolf. I si tens més temps, et recomanem 2 pel·lícules que et transportaran a l'atmosfera més Woolf. Que ho gaudeixis!
'Al far' - any 1927
Nou espelmes foren posades, aleshores, damunt la taula, les quals, un cop passat el primer instant d’atuïment, dreçaren les flames i atansaren a la seva claror la llargada sencera de la taula, i la plata morada i groga, plena de fruita, del mig. Quina n’ha feta avui, es digué la senyora Ramsay, perquè l’arranjament de Rose de les peres i dels raïms, de les espinoses closques folrades de rosa, dels plàtans, la féu pensar en una toia treta del fons del mar, de la taula de Neptú, en el ram que penja, envoltat de pàmpols, sobre l’espatlla de Bacus (en no sabia quin quadre), entre pells de lleopard i teies esquitxotejant vermell i or... Dut sobtadament a la llum apareixia dotat d’un gran tamany i profunditat, semblava un món en què fos possible, amb el bastó a la mà, pujar la muntanya, va pensar, i davallar a les valls, i amb plaer (vista l’afinitat que momentàniament s’havia produït entre els dos) observà que Augustus també es mirava amb goig la plata de fruita, s’hi capbussava, en trencava una flor, un penjoll, i tornava, feta la festa, a ficar-se al buc. Era la seva manera de mirar, ben diferent de la d’ella. Però havien mirat plegats i això els havia unit.
Traducció Helena Valentí.
'Les ones' - any 1931
Aquesta és la meva primera nit a col·legi –digué la Susan–, lluny del pare, lluny de casa meva. Els ulls se m’inflen, em couen de les llàgrimes. Odio l’olor de pi i de linòleum. Odio els matolls sacsejats pel vent i les rajoles del bany. Odio els acudits alegres i l’aspecte llustrós de tothom. He deixat l’esquirol i els coloms al noi perquè els guardi. La porta de la cuina porteja i els trets percudeixen contra les fulles quan en Percy dispara contra les gralles. Aquí tot és fals. Tot és xaró. La Rhoda i la Jinny seuen, lluny de mi, vestides de sarja fosca i miren la senyoreta Lambert que llegeix un llibre que té davant, asseguda sota un retrat de la reina Alexandra. També hi ha una sanefa blava brodada per alguna de les noies grans. Si no premo els llavis, si no matxuco el mocador, ploraré.
Traducció Maria Antònia Oliver
'La cambra pròpia' - any 1929
Per què no podia, la senyoreta West, fer un comentari cert, possiblement, encara que no gaire afalagador, sobre l'altre sexe sense que li diguessin feminista??, que no era tan sols un crit de vanitat ferida, sinó a més a més una protesta contra una infracció al seu dret de creure en ell mateix. Durant molts segles, les dones han fet de miralls màgics, amb el poder deliciós de reflectir els personatges masculins el doble de la mida natural. És probable que si no hagués estat per aquest poder, la terra encara fos un aiguamoll i una selva. Que no s'haguessin produït les glòries de la guerra. Que encara ens dediquéssim a ratllar el contorn dels cèrvols damunt la superfície dels ossos dels moltons i bescanviéssim pedres fogueres per pells d'ovella o qui sap quina altra galindaina plaent al nostre tosc sentit del gust. Els Homes Superiors i els Adalils del Nostre Destí no haurien existit.
Traducció Helena Valentí
'Mrs. Dalloway' - any 1925
Mrs.Dalloway va dir que ella mateixa compraria les flors. Perquè Lucy ja tenia prou feina. Els homes de Rumpelmayer havien de venir a treure les portes. I després, pensava Clarissa Dalloway, quin matí més fresc! - com fet expressament per a nens a la platja. Quina delícia! Quin capbussó! Vet ací la impressió que tenia sempre quan, amb un petit grinyol de frontisses, que ara estava sentint, obria de bat a bat la porta balconera i es llançava vers Bourton i l'aire lliure. Que fresc, que tranquil, més quiet que ara, és clar, que era l'aire de bon matí; com el toc d'una onada; fred i esgarrifador i tanmateix (per a una noia de divuit anys com ella era aleshores) solemnial, sentint com ella sentia, dreta allí al balcó obert, que alguna cosa terrible era a punt d'esdevenir-se; mirant les flors, els arbres que es deseixien de la broma, les cornelles que pujaven, baixaven; dreta allí mirant fins que Peter Walsh va dir: "Rumiant entre vegetals?" -era això? - o bé això: "Prefereixo els homes a les col-i-flors". Devia dir-ho un dia després d'esmorzar, en sortir ella a la terrassa - Peter Walsh. Tornaria de l'Índia un d'aquells dies, pel juny o el juliol, Clarissa s'havia oblidat de quin mes, perquè les cartes de Peter eren terriblement ensopides; eren les seves dites que hom recordava; els seus ulls, el seu trempaplomes, el seu somrís, el seu mal geni i, quan milions de coses s'havien esborrat del tot - que estrany!-, unes quantes dites com aquesta sobre cols.
Traducció de C.A. Jordana
'Las horas'
'Orlando', a partir de la novel·la homònima de Virginia Woolf
COMPARTEIX