Aquest article es titula així però s’hauria pogut anomenar de tantes maneres com llistes o partits. Cultura SÍ que es pot, Junts per la cultura, Cultura Popular, Partit Culturalista de Catalunya, CUPtura...
Sigui com sigui, la política i les properes eleccions ocupen (amb permís del Barça i el running) un percentatge alt de la nostra vida quotidiana.
Que el futur del nostre país és molt rellevant és tan evident com que el mono tema del #procés acaba generant avorrits i repetitius debats que (encara avui) giren sobre els mateixos arguments que ara fa un any. Però hi ha vida més enllà de la política i no té cap sentit que tot plegats plantegem sempre la cultura com un bé essencial, com un pilar fonamental de l’estat del benestar, només comparable a l’ensenyament i la sanitat públiques, però en canvi ens passem el dia parlant del procés o (amb permís) del Barça.
No és una percepció. Les dades de consum cultural certifiquen que, en períodes electorals, l’afluència de públic als teatres i auditoris baixa de manera substancial. Probablement sigui proporcional als minuts (habitualment escassos) que ràdios, premsa i televisions dediquen a la informació cultural. En aquest punt, poca cosa hi podem fer, però n’hi ha algunes que són al nostre abast.
Aquest setembre (com qualsevol setembre) tots plegats ens fem llista de bons propòsits. Qui més qui menys s’apuntarà al gimnàs, a aprendre idiomes o a col·leccionar alguna bestiesa que a l’octubre caurà en l’oblit. Però quan arribi el moment de fer aquesta llista, cal no oblidar que hi ha teatres (i enguany la temporada es presenta espectacular) que obren portes amb espectacles de tot tipus, però gairebé tots, amb nivells d’excel·lència equiparables als dels millors anys viscuts. Que hi ha auditoris, sales de concerts i festivals que han programat primeres figures mundials i artistes menys coneguts, que a base de talent busquen el favor del públic. I que hi ha pel·lícules, llibres, escriptors i un munt de creadors que fan que aquest país tingui vida més enllà d’unes eleccions.
Parlem de les eleccions, de la independència o la unitat. Però no deixem de banda la cultura. Hi ha vida més enllà. No és (només) pels artistes que ho hem de fer. És per nosaltres que, com a societat, hem d’aspirar a viure en un país millor però sobretot més culte i, per tant, més lliure.
La cultura no omple les tertúlies, però sí les ànimes.
Per Miquel Curanta, director del Club TR3SC
A twitter: @mcuranta
COMPARTEIX