Arriba el Grec i amb ell un munt de propostes: concerts, dansa, teatre... Vols saber-ne una mica més? Al TR3SC hem preguntat unes quantes coses sobre els espectacles de la cartellera als seus protagonistes! Aquí tens el que ens han dit:
CLARA SEGURA, CONILLET: "[...]El fet que la dona s'hagi dedicat a la criança i a la gestió de la casa, durant tota la història...quan s'incorpora a la vida professional, encara sembla que ha de seguir assumint aquestes tasques i llavors va sobrepassada. Que l'home no es consideri igual que la dona en aquest aspecte és un fet que s'ha de trencar i canviar en les estructures més profundes del nostre comportament social i emocional."
LLUÍS SOLER, EL BON PARE: “És un fet evident que tots amaguem molt més del que ensenyem. Molt i molt. Només quan descobrim o ens descobreixen, passa el que passa en "El bon pare".
SÍLVIA MUNT, EL PREU: “Tots, qualsevol ens podem sentir identificats. Miller el que fa es posar dos germans amb dos actituds davant de la vida i amb dos escales de valors molt diferents i un tercer personatge que d'alguna manera és el supervivent, la persona que veu la vida a partir de tirar endavant. En algun moment et sents identificat amb algun d'ells segur.”
PERE ARQUILLUÉ, EL PREU: “A part que es l’any Miller i val la pena revisar-lo (ja es la tercera aquest any que es fa de Miller) i tot i que es considera una de les obres menors perquè no és una gran tragèdia, amb aquesta va guanyar un Pulitzer i jo la consideraria de les millors millors.”
CESC GELABERT, ESCRIT EN L’AIRE: “Valere Novarian i jo busquem la unió del cos i la paraula. La unió del ple i del vuit. Donar cos a la paraula i paraula al cos. Però ho fem, un des de la paraula i l'altre des del moviment del cos.”
LLUÏSA CASTELL, ESPLENDOR: “Davant d'una injustícia per petita que sigui fer un pas endavant per petit que sigui cada cop és més necessari.”
MÍRIAM ISCLA, ESPLENDOR: “La presencia femenina en el teatre és pobra. [...] Cal que es normalitzi el paper de la dona en la societat i llavors es normalitzarà a la ficció, i dins d'aquesta, en el teatre.”
MAGDA PUYO, ESTACIÓ TÉRMINUS: “Vivim en unes societats força avançades però que no han aconseguit allunyar la violència de l'univers humà [...] Podríem dir que vivim immersos en "la violència tolerada". Indiferència i una certa "pietat a distància" ens lliuren de sentir-nos còmplices de les violències del món contemporani.”
XAVIER ALBERTÍ, L’EMPESTAT: L’únic límit que existeix a l’hora d’adaptar un clàssic és només el de l’honestedat al servei de la lectura profunda del text en qüestió.
MYLES SANKO: “Volia capturar un viatge musical des dels inicis en el hip hop, amb el descobriment del Soul i ara del Jazz, reflectint temes d'actualitat del món que ens envolta i transportar als meus fans a nous i excitants llocs.”
MERCÈ ARÀNEGA, NEUS CATALÀ, UN CEL DE PLOM: “De Neus Català admiro la seva força, resistència i valentia. Admiro la seva lluita constant contra les injustícies. [...] Mai no es va deixar convertir en una víctima. Penso que és un bon exemple pels temps que vivim. “
MYRIAM SWANSON: “Lament de Flamingo Tours la vam escriure amb el Jordi Mena i parla d’un monstre que s’adona de la seva condició ja quan és massa tard, és el cas de molta gent”
PEPA PLANA, PARADÍS PINTAT: “Els pallassos i pallasses no només volem fer riure, també volem fer reflexionar i posicionar-nos amb el que ens toca. En cap cas ho volem frivolitzar sinó més aviat amplificar perquè amb la quotidianitat no ens en fem immunes.”
JORDI CASANOVAS, PORT ARTHUR: “[...] A mi m’interessa més un teatre que mira de comprendre allò més difícil de comprendre. Amb Port Arthur, fem un viatge dur i complex a dins de la ment d’una persona que ha comès un crim terrible i fins i tot el podem arribar a comprendre i això ho fa molt inquietant. Tots podem ser en potència l’altre i el teatre ens ajuda a fer aquest exercici cada cop que en som espectadors.”
MARC ROSICH, OFICINA PER A UNA VIDA POSTIDÈNTICA: "[...]El que jo trobo realment interessant de propostes com la nostra és la convivència d'intèrprets de tradicions tan diferents, i no només parlo de les tradició actoral alemanya i la tradició d'aquí, [...] sinó també de la combinació d'instrumentistes, cantants lírics i actors, alhora de veure's enfrentats a llenguatges als que no estan acostumats[...]"
COMPARTEIX