Un Joan Masdéu confiat, divertit i serè en el darrer +QueMúsica!

15 DE MAIG DEL 2023 per Sara Hosta Farran

Els velluts verds i les fustes massisses de l’emblemàtic Pipa Club van tornar a donar la benvinguda als assistents amb la seva presència càlida i envoltant. Albert Fernández, el conductor de l’acte, va donar pas a Joan Masdéu, acompanyat de la seva guitarra. Entre aplaudiments animats, la vetllada va començar.

La primera cançó en acústic va ser ‘No en tens prou’ (2022), la qual va mostrar un Joan Masdéu relaxat i simpàtic, demostrant la seva expertesa davant d’un públic i sobre un escenari. Ja fa més de deu anys que Joan Masdéu va decidir engegar la seva carrera musical en solitari, un cop el seu grup de sempre, Whiskyn’s, s’hagués dissolt. Tot i firmar els treballs sota el nom propi, Masdéu assegura que “fer cançons mai és un procés en solitari, perquè sempre hi ha quatre o cinc opinions més que col·laboren a l’estudi”. A més, Masdéu va expressar molt encertadament que si et rodeges de professionals amb qui parles el mateix llenguatge i beus de la mateixa font, la sincronia a l’hora de fer música es nota i acompanya les creacions.

La segona cançó que va tocar –i no peça, ni tema, ja que segons l’artista reusenc, una cançó és una cançó– va ser el primer single del darrer disc, ‘Tot passa’ (2021), el qual també compta amb videoclip. Aquesta cançó, en paraules del seu autor, “neix del concepte que tot passa, que tot acaba passant, tant el que és bo, com el que en primera instància sembla advers. Al final, tot passa. I tot torna”. Seguidament, Albert Fernández, curiós i despert, va preguntar a Masdéu: “Tu ets nostàlgic, Joan?”. Pregunta davant la qual, entre sospirs irònics i somriures còmplices, Masdéu va respondre que sí, que ho és, i que “cada cop intento aferrar-me menys a la nostàlgia, perquè al final, viure tant al passat, costa. Però sí que ho soc, i em fa ràbia no poder-ho evitar, de vegades”.

El públic, engrescat i atent durant tota la vetllada, va mostrar certa il·lusió extraordinària quan Masdéu va fer homenatge als seus inicis com a artista en solitari i va cantar ‘El carrer dels Jocs Florals’ (2011), una cançó inclosa dins l’àlbum ‘Casa Murada’ (2011) que brilla per si sola i que interpel·la l’oient per a què la interpreti a la seva manera.

Aquesta mateixa intenció continua mantenint-se en els treballs de Masdéu, ja que en aquest darrer disc, aquesta interpretació pròpia i activa per part de l’oient també es busca, que les cançons facin moure el cos i les lletres, les emocions. Per la seva banda, el videoclip també compta amb el seu objectiu: “intentar acompanyar la cançó de la millor manera possible i amb les millors eines possibles”, va apuntar Masdéu. Al final, col·locar imatges sobre una cançó és quelcom molt poderós quant al matís que evoca. Un videoclip pot encaminar una cançó cap un lloc o cap un altre. És per això que la manera de fer-ho ha d’anar lligada a la intenció de cada cançó.

‘El planeta imaginari’ (2013), va ser la cançó amb la qual Joan Masdéu es va acomiadar del +QueMúsica. El públic assistent va omplir d’aplaudiments el Pipa Club, amb aires satisfets i exultants, mentre que Joan Masdéu saludava i agraïa aquell acolliment. En definitiva, un +QueMúsica rodat i pletòric amb un Joan Masdéu confiat, divertit i serè.