Hi ha molts festivals de música, cada vegada més; una realitat positiva per als amants de la música en directe, veterans o neòfits, que tenim on triar ens agradi l’estil o el gènere que ens agradi. Això ve acompanyat, inevitablement, de certa saturació d’oferta, d’escalada de preus i de devaluació de la qualitat dels cartells. Més festivals, menys pastís a repartir.
Malgrat tot, hi ha festivals que semblen mantenir-se al marge d’aquesta realitat i un d’ells és, sens dubte, el Cruïlla, que tindrà lloc aquest cap de setmana (11, 12 i 13 de juliol) al Parc del Fòrum de Barcelona. Amb una hàbil combinació de sons i gèneres a prova d’integrismes musicals i amb un perfil lúdic i hedonista evident, parlar de festival musical d’estiu a Barcelona és fer-ho del festival Cruïlla.
Un detall: a diferència d’altres festivals, aquí no hi haurà el típic i forçat menú degustació amb concerts de 25 minuts; totes les actuacions duraran més d’una hora, 90 minuts en el cas de la majoria dels caps de cartell.
I també important: com cada any, les actuacions als dos escenaris principals s’aniran alternant per evitar solapaments. Un fet que, sincerament, s’agraeix. Aquí un ràpid repàs d’alguns dels grups (no tots) que et recomano no perdre’t.
Divendres 11
Com a tret de sortida proposo el directe d’Angus & Julia Stone, folk eteri i envolvent idoni per enfrontar el festival amb tranquil·litat i bona lletra mentre prens el sol i una cervesa ben fresca.
El preàmbul perfecte per Damon Albarn, que, després de projectes populars com Gorillaz o d’indubtable qualitat com The Good, The Bad and The Queen, s’estrena en solitari amb “Everyday Robots”, una bona oportunitat per veure’l en estat pur i allunyat de la parafernàllia i el “soroll” que envolta la seva banda mare, els clàssics del brit-pop Blur.
Un dels altres plats forts del cartell arribarà, també, ben aviat amb Band of Horses, de directe punyent i emotiu. Acaben de publicar “Acoustic at the Ryman”, que els captura en format íntim, però han demostrat dominar els grans espais i ja fa temps que han superat la condició de promeses. Un must.
Si prefereixes ballar com si no hi hagués demà, pots provar amb Txarango, que presenten el seu segon disc, “Som riu”, confirmació del seu talent festiu i, també, innovador.
Seguim amb un valor segur: Vetusta Morla. Recordes els Standstill més accessibles i adhesius de la radiada “Adelante, Bonaparte”? Per aquí van els trets.
I per acabar la nit, tres infalibles propostes ballables: Calle 13 (o el reggaeton intel·ligent del segle XXI) i la seva irresistible i càlida barreja de ritmes; LA M.O.D.A, o el que és el mateix, La Maravillosa Orquesta del Alcohol, i el seu conglomerat de blues, folk i rock’n’roll clàssic que inclou saxos, acordions, banjos i mandolines; i Violadores del verso, probablement el millor grup de hip hop que ha donat el conjunt de l’estat.
Dissabte 12
Per encarar el dissabte amb ganes i energia positiva, em decantaria per Jack Johnson o bé Maria Rodés. El primer repeteix després del seu exitós pas pel Cruïlla el 2011, i promet traslladar-te a les assolellades platges de Hawai; un univers sonor que evoca tardes de surf -la seva antiga passió i la del seu pare- en platges de somni. Un so directe i immediat que, si no forma part de la banda sonora dels teus millors estius, aviat ho farà. La segona, Rodés, és una de les artistes femenines més interessants de la nostra escena. Sempre imprevisible, ara presenta un disc de coples! Una talent personal a reivindicar.
La seguirà la irlandesa Imelda May, amb posat de pin-up, sons rockabilly dels 50 i 60, i energia encomanadissa, que no et decebrà. S’havia pres una pausa en la que ha aprofitat per ser mare, i ara torna amb el notable “Tribal” i amb més ganes que mai.
Macklemore & Ryan Lewis s’han convertit en un dels caps de cartell insospitats d’aquesta edició: un addictiu combinat de hip hop i electrònica, festiu i imaginatiu, que acumula, ja, quatre premis Grammy. No te’ls perdis!
Per la recta final recomano una triple proposta: una estona d'Emir Kusturica & the No Smoking Orchestra, música dels Balcans en estat pur; el rock potent i original del trio basc Berri Txarrak, un dels millors grups del nostre país; i els contagiosos Flamingo Tours, amb la sempre incendiària Myriam Swanson al capdavant.
Ah, i com a bonus track, el multiforme, curiós i rocambolesc directe de Za!, una greixada maquinària de ritmes impossibles i cambiants. Un repte: intentar ballar-los seguint el ritme durant més de cinc segons.
Diumenge 13
L’última jornada tindrà lloc en horari familiar, de 17h a 20:30 hores, i comptarà amb l’estrella francesa ZAZ debuta a Espanya i ens convida a viatjar per un viatge de sons colorits, bells i lliures; i amb els catalans i ascendents Blaumut, tota una garantia per tancar un festival diferent i entranyable que ja es compta entre els favorits de molts barcelonins.
David Sabaté. Periodista i Community Manager del Club TR3SC
Abonaments amb avantatge TR3SC aquí
Més info a www.cruillabarcelona.com
COMPARTEIX