Tots sabem que l’abundància, sovint, va en detriment de la qualitat. En l’era de l’mp3, les plataformes de reproducció en streaming i la pirateria compulsiva i conseqüent acumulació absurda de milers i milers de cançons descontextualitzades –en això, tristament, continuem en el podi europeu-, s’agraeix que algú posi una mica d’ordre.
De la mateixa manera que els jutges i advocats fan (o haurien de fer) intel·ligible el codi penal de torn, sóc dels que pensa que els mitjans de comunicació especialitzats i els festivals musicals acompleixen (o haurien d’acomplir) un paper pedagògic i de necessari filtre entre el caos.
'S’ho pot fer un mateix', pensareu alguns. D’acord, però eines com la Wikipedia i Spotify, per molt útils i meravelloses que siguin, mai seran equiparables a la feina d’un equip de professionals dedicats en cos i ànima a investigar, seleccionar i mostrar de forma jerarquitzada i atractiva un munt d’informació, en aquest cas, vinculada al passat, present i futur de la música.
En aquest sentit, el Beefeater In-Edit, el festival de cinema documental musical més important de l’estat (d'Europa?), constitueix un cas exemplar i sorprenent.
Exemplar perquè la seva selecció audiovisual, més enllà dels documents nostàlgics i consagrats a mitificar certs artistes, que també n’hi ha, posa en context aquelles cançons i músics que hem escoltat un munt de vegades però dels que potser no en coneixíem massa més detalls; dóna veu als seus autors i nous significats a les seves lletres; situa social i culturalment determinats estils musicals, i ens apropa una mica més a entendre (si això és possible) el mateix acte de crear.
Exemplar, també, és el criteri utilitzat pel seus responsables a l’hora de programar, triant gèneres i artistes en funció del seu pes en la història de la música però descobrint-nos, també, realitats i escenes minoritàries que desconeixíem fins al moment.
I sorprenent per l’elevat èxit de convocatòria que, any rere any des d’aquell llunyà 2003, ha fet créixer la cita exponencialment fins arribar al gran nivell de popularitat actual, amb projeccions a Barcelona, Madrid, Bilbao i Pamplona.
Molt bé ho han hagut de fer els seus responsables per mobilitzar un públic heterogeni que mescla fans i mitòmans, curiosos, amants en general de la música i/o del cinema, i un públic més jove en el qual han sabut despertar l’interès per desxifrar l’inabastable marea de bits, sons i històries cantades que circulen a la velocitat de la llum en els seus més diversos gadgets d’última generació.
L’In-Edit Beefeater se celebra a Barcelona del 23 d’octubre al 2 de novembre. Més informació aquí
David Sabaté és Periodista i Community Manager del Club TR3SC
A twitter: @dsabate
COMPARTEIX