Vam anar a veure “Mi relación con la comida” d'Angélica Liddell en una sala petita a Barcelona: Plataforma i+d. Ens agraden les sales petites perquè la majoria de vegades el que s'hi representa és gran. I va passar. Es va tornar a repetir.
La companyia de teatre Almaradas va tornar a sorprendre’ns. Havíem vist un altre muntatge d’elles: ”El ruido de los huesos que crujen”, dirigit per Quique Culebras, i de nou ho van fer, aquesta vegada l’impacte va ser més intens.
“Mi relación con la comida” es un monòleg cru, ple d’històries dures, de comportaments i vivències de la gent amb el menjar, que no et deixa indiferent. És de les obres que provoquen una catarsi amb la que surts en silenci de la sala i, només quan estàs caminant una bona estona, sense saber realment cap on, no t’atreveixes ni a anar a sopar, perquè t’ha calat.
No només es un text magistral sinó que la interpretació i la posada en escena no es queda enrere.
L’actriu Sonia Espinosa afronta amb una valentia i una entrega total aquest personatge. Tot passa amb una successió de jocs escènics impactants i multisensorials que van canviant el ritme de l'obra. L’acompanya en aquesta aventura Adeline Flaun, reforçant l’espectacle amb esglais, olors i sensacions.
La direcció de Pau de Nut juntament amb Quique Culebras és sublim degut a la complexitat per mostrar una obra com aquesta. L’espectacle és coherent, necessita d’aquesta força d'imatges per mostrar-se i penso que tot aquest treball i esforç mereixeria que se li prestés més atenció. Perquè no se’ls fa més visibles?
Encara tens temps de comprovar-ho! Seran a Plataforma i+d fins al 29 de març.
Rous Devesa
Sòcia 057468
COMPARTEIX