Hi ha persones que compten els anys com aquell període de temps comprès entre edició i edició del Festival Primavera Sound. Pot sonar una mica exagerat -bé, de fet ho és una mica-, però tampoc massa. Que molts dels assistents comprin l’abonament de l’any següent quan encara no s’ha desvetllat cap nom de la programació és la millor declaració possible de fidelitat i confiança cega. I més amb la quantitat de festivals sorgits en els últims anys.
Si parlem de pop-rock, la corona és indiscutiblement pel Primavera Sound, que no només se situa com a referència a la península, sinó a tota Europa, amb un eclecticisme ben entès i amb uns nivells qualitatius que es mantenen altíssims any rere any. En aquesta 15ena edició no s’han quedat enrere. Aquestes són algunes de les nostres recomanacions pels 3 dies forts del festival.
Dijous 28 de maig
The Black Keys
El seu estil ha estat definit com blues-rock acuirassat i no ens imaginem una definició millor. Després de recollir el testimoni de bandes d’electricitat primitiva com The White Stripes i de rebentar clubs rockers (i pistes de ball) amb inflamables himnes d’enlluernadores melodies, els nordamericans demostraran que el seu èxit massiu té fonaments i un generós grapat de cançons infalibles.
Antony and the Johnsons
Escoltar amb atenció l’obra d’aquest inclassificable autor és endinsar-se en un univers personal marcat per una sensibilitat extrema i guiat per una inimitable veu que combina matisos del jazz, el soul i les sonoritats cabareteres. Els elogis d’astres com Kate Bush o el desaparegut Lou Reed estan més que justificats. Únic.
Sun Kil Moon
Mark Kozelek (ex-Red House Painters) porta 10 anys al capdavant d’aquest projecte que el confirma en l’elit d’autors contemporanis com Bonnie Prince Billy o Bill Callahan. El seu últim disc, “Benji”, punyent col·leció de folk melancòlic i penetrant, va ser el millor àlbum del 2014 segons la revista Rockdelux.
Andrew Weatherall/Richie Hawtin
Si el teu estil és l’electrònica, no et pots perdre la sessió de Richie Hawtin, és clar, però et recomanem també l’actuació del britànic Andrew Weatherall, considerat un dels impulsors del desenvolupament de l’electrònica de les dues últimes dècades i amb un espectacular currículum que inclou la producció del referencial “Screamadelica” de Primal Scream.
The Replacements
Una de les llegendes més respectades de l’indie rock nordamericà, del que van ajudar a assentar les bases a mig camí entre el punk, el hardcore i el rock alteranatiu. Uns clàssics amb totes les lletres.
Divendres 29 de maig
Patti Smith and Band perform "Horses"
Qui l’hagi vista en directe ja sap que, prop dels setanta, l’eterna musa del rock novaiorquès té més energia, classe i actitut que la majoria de joves bandes del moment. Ara torna al Primavera Sound per commemorar la pedra angular de la seva discografia, l’inabarcable “Horses”, quaranta anys després de la seva publicació. Reverència.
Alt-j
El del trio de Leeds és un d’aquells estranys casos que desafia tota lògica de mercat: han triomfat a les llistes amb un segon disc, “This is All Yours”, encara més enrevessat que el seu debut i que combina de forma tan atípica com addictiva ingredients del folk, el hip hop, el dubstep i el rock amb vocació arty.
Damien Rice / Jose González
Per aquells qui busquin més emocions a flor de pell, destaquem les actuacions del suec d’origen argentí Jose González, en algun punt entre Elliot Smith i Bon Iver, que presenta “Vestiges & Claws”; i l’esperat retorn, després de vuit anys de silenci, de Damien Rice i el seu inconfusible i vibrant folk intimista. Paraules majors.
Belle and Sebastian / The New Pornographers
Busques pop lluminós? Pots aventurar-te perquè el Primavera te’n proporciona unes quantes racions, però aquí en tens dues garanties segures, ja sigui amb els escocesos Belle and Sebastian -uns assidus al festival, què es pot dir d’ells que els faci justícia?- o amb el retorn dels canadencs The New Pornographers, capaços d’eriçar-te l’epidermis amb emotives píndoles pop de tres minuts.
Núria Graham
Un dels valors més sòlids i sorprenents sorgits en els últims anys a casa nostra. Al Club TR3SC n’hem seguit el creixement en temps real i de ben a prop -ens ha acompanyat en Concert TR3SC i per algun Sant Jordi- i estem orgullosos de veure-la brillar com es mereix gràcies a discos tan rodons com “Bird Eyes”, editat pel segell del propi festival.
Dissabte 30 de maig
The Strokes
Primer grup confirmat de l'edició d'enguany, els novaiorquesos van revitalitzar el rock del canvi de mil·leni amb el seu celebrat debut "Is This It?" (2001), un dels discos indies més influents de les últimes dues dècades. Amb cinc àlbums desiguals, la seva empremta continua viva i el seu directe promet espurnes, distorsió i harmonies corejables.
Tori Amos
Una de les presències més sorprenents del PS2015, anunciada fa pocs mesos, és la incorporació de Tori Amos, compositora i cantant inclassificable i molt difícil de veure al nostre país. Pianos clàssics, electrònica, arranjaments orquestrals, passatges onírics i magnetisme escènic conflueixen en l’ansiada proposta d’aquesta alumna avantatjada de Kate Bush amb un aclaparador background musical.
Interpol
Revers tenebrós de The Strokes, Interpol han passat de reinterpretar el llegat de Joy Division a edificar un segell sonor propi hereu del post-punk i marcat per les atmosferes etèrees i envolvents, les guitarres esmolades i la hipnòtica veu de Paul Banks. Majestuosos.
Babes in Toyland / Fucked Up
I si busques sonoritats dures (a banda de Voivod, Electric Wizard, Sunn O))) o Earthless), aquí tens una doble ració de grunge i hardcore amb esperit pop: per una banda, Babes in Toyland, que, com L7 el dia anterior, cadascunes a la seva manera, constitueixen una demostració de força i saviesa musical amb segell íntegrament femení; i per l’altra, els canadencs Fucked Up i el seu insubornable hardcore, amb un directe volcànic i imprevisible que és energia pura.
Underworld
I si encara et queden forces -reserva-te’n una mica-, et recomanem tancar el festival per la porta gran amb els anglesos Underworld, mites vivents del techno, que celebren el vintè aniversari del seu referencial “dubnobasswithmyheadman” interpretant-lo íntegrament.
Com pots comprovar, estem davant una programació, de nou, eclèctica i amb cert component pedagògic que conforma l’excepció a aquella regla no escrita que diu que el més difícil de triomfar és mantenir-se: el Primavera Sound arriba als 15 anys amb el pas ferm i la seguretat que atorga ser una de les cites ineludibles per a qualsevol fan de la música en directe. Preparats?
Més informació a www.primaverasound.es
David Sabaté és Periodista i Community Manager
A Twitter: @davidsabate
COMPARTEIX