Ramon Madaula està de gira per Catalunya amb 'Idiota' de Jordi Casanovas i alhora participa en el Torneig de dramatúrgia del Temporada Alta on està presentant la seva segona obra: 'L'electe'. L'actor sabadellenc comparteix amb nosaltres opinions, desitjos i reflexions.
'La Partida', en cartellera durant el 2014, ha estat una de les obres de teatre més rellevants dels darrers anys. A què creus que es deu aquest èxit?
'La Partida' és d’aquelles obres que són com un iceberg. Aparentment els personatges són gent molt normal, fan coses molt quotidianes i són molt propers. Es diuen bestieses però a sota hi ha molt que no es diu i això és el més important. És el millor del teatre: el que podria ser una anècdota es transforma en un drama humà.
És molt difícil escriure teatre de gent d’ara sense caure en l’anècdota. Sovint o ens posem molt pedants o ens quedem amb l’anècdota. La partida tenia aquest punt mig.
Com definiries el teu personatge a 'Idiota'?
És un idiota! El que m’agrada és que és entranyable com ho podem ser tots en un moment de la vida. Podem pensar que som molts llestos però el pitjor és que sabem que ens estan enganyant i ens deixem. Saps que t’estan enganyant però ja ens va bé perquè sinó no podríem viure. A vegades al ser tan idiota pagues un preu alt. Sembla una comèdia molt lleugera però acaba tenint un rerefons molt tràgic.
El teu personatge en aquesta obra es troba davant de diversos obstacles i el públic també segueix el procés. Com aconsegueixes que et segueixin?
El mèrit d’això és d’en Jordi Casanovas. Va escriure una obra pensant en un públic partícip de tot plegat. Gairebé es crea l’efecte concurs en el qual tu saps la resposta i no entens com el concursant no la diu. Vist des de fora tot es veu molt fàcil. És una eina dramàtica perquè al final ells també es sentin part del joc que li fan a l’idiota. El Jordi Casanovas és molt hàbil: sap crear artefactes teatrals i enganxar l’espectador.
T’han dirigit grans noms com Joan Lluís Bozzo, Josep Maria Flotats, Lluís Pasqual i Mario Gas. Com els definiries?
Joan Lluís Bozzo és un gran espectador i això el fa ser bon director. És una persona a qui li preocupa que l’espectador sigui feliç.
Josep Maria Flotats és un home de teatre al 100%.
Mario Gas és un gran explicador d’històries. Sap interpretar molt bé l’autor i explicar molt bé la història.
Lluís Pasqual és un gran director d’actors.
També he treballat amb altres grans directors com el Julio Manrique, David Selvas, la Sílvia Munt, el Jordi Casanoves i el Ramon Simó.
Vius de manera diferent pujar a l'escenari d'un teatre de Barcelona o quan estàs de gira en diferents poblacions de Catalunya?
Contràriament a molts actors sóc un apassionat de les gires. Estar durant mesos al mateix lloc i fent el mateix horari m’angoixa. Per mi variar d’escenari és un estímul. Amb la gira de l’Idiota hem anat a 40 ciutats i pobles i en cada població t’has de guanyar el públic i com varien els aforaments...fas un altre tipus de funció. Cada vegada hi ha millors equipaments culturals. Per mi és un plaer anar per teatres grans i petits de tot Catalunya. Sempre noto que quan surts de Barcelona la gent et rep amb més il•lusió, és més un esdeveniment. Venen amb molta més il•lusió. Ho rebem des de l’escenari. Si pogués triar només faria gires!
Amb 'Coses nostres' vas debutar com a dramaturg. Quina ha estat la teva valoració d’aquest període?
Sí! Amb més de cinquanta anys m’he iniciat com a dramaturg. És de les coses que més feliç m’està fent. Ara estic amb la meva segona obra a Temporada Alta. Tenia obres mig començades però pensava que no servia per això. Vaig cometre la gosadia de presentar Coses nostres als Premis Recull de Blanes al 2014 i vaig guanyar el primer premi i això em va esperonar. Vaig presentar-la a Barcelona i l’experiència va ser molt apassionant. Quan pots explicar les teves pròpies històries com autor i veus que algú hi connecta això dóna fins i tot més plaer que fer d’actor.
En el marc de Temporada Alta has guanyat el primer i segon combat del V Torneig de Dramatúrgia amb el text ‘L’electe’. Com ha estat l’experiència?
Estic molt agraït. Seleccionen a vuit autors cada any amb una certa trajectòria. Per mi és un honor perquè només tenia una obra. Era un encàrrec: escriure una obra amb només dos personatges amb una durada de mitja hora. Això m’ha forçat a escriure. Estic bastant apassionat amb aquest tema.
El funcionament del torneig és molt interessant. És una festa del teatre! En cada sessió hi ha 2 autors que competeixen. Allà et trobes amb 2 actors amb els que pots treballar una mica però no els coneixes. Es llegeixen les obres i després el públic vota l’obra que més li ha agradat. És una activitat totalment democràtica. És la oportunitat que la teva obra sigui llegida per actors i amb públic. És molt útil pels autors.
Recomana als socis del tr3sc una obra de teatre, un llibre, una pel•lícula i una cançó.
Una obra de teatre: 'Marits i mullers'.
Pel que fa a la pel•lícula escombraré cap a casa. Jo tinc una petita productora i acabem de produir un petit documental 'La granja del pas' (s’estrenarà el 27 de novembre). És documental molt recomanable sobre els desnonaments dirigit per la meva dona (la Sílvia Munt) que estarà als cinemes Truffaut a Girona i a Barcelona s’exhibirà al Girona i al Boliche.
Un llibre: 'La vida secreta de Salvador Dalí'. El Dalí era un gran escriptor. Fruit de la seva inspiració he creat una dramatúrgia.
Una cançó: sóc molt sabinero. 'Y sin embargo'.
Per Laura Puebla, cap de l'Àrea de Territoris del Club TR3SC
A twitter: @albuepg
A twitter: @albuepg
per
COMPARTEIX