Membres del jurat dels Premis de la Crítica -que organitzen els nostres amics de Recomana- han escollit un llibre sobre arts escèniques per recomanar-vos. Dramatúrgies, assaig, dansa i humor, clàssics i novetats. L’atzar ens regala una collita per a tots els gustos. Perquè l'escena també es llegeix. Pren-ne nota!
Sergi Doria, Crític a ABC
El camino del actor. Vida y encuentros de Mihail A. Txékhov (Alba Editorial. Colección Artes Escénicas. Barcelona, 2016)
El nebot d'Anton P. Txékhov va treballar de jove amb Stanislawski al Teatre d'Art de Moscou. A partir de 1928 s'instal•la a Berlín i imparteix classes per tot el món fins a recalar a Nova York on crea el 1939 el Teatre Txékhov. Aquest llibre aplega la seva autobiografia i l'evocació dels personatges que va tractar al llarg de la seva vida professional: semblances de Stanislawski o Max Reinhardt enriquides amb la descripció de les tècniques actorals. Unes memòries per aprendre què és el teatre.
Iolanda G. Madariaga, Crítica a Recomana
Dona i teatre al segle XXI. IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català, Diversos autors (Eds. J. Lladó i J. Vilaró, GRAE-UAB & Punctum, 2013)
La perspectiva de gènere ha estat, des dels anys 90 del segle passat, una de les grans línies de reflexió sobre la producció artística. Dona i teatre al segle XXI aplega un seguit d'articles, ponències i comunicacions que esdevenen un estat de la qüestió global per abordar el tema des d'una perspectiva àmplia.
Andreu Gomila, Director de Time Out Barcelona // @andgomila
Jambalaia d’Albert Forns (Premi Llibres Anagrama de Novel•la)
Què fa un escriptor en una casa de colònies per a escriptors. Doncs, segons Albert Forns, fer-se palles. I esperar a que arribi la nit per anar al Walmart o a sopar amb Edward Albee, que li explicarà per què tots els directors de teatre són uns cafres i què passa quan tens un èxit desmesurat.
Juan Carlos Olivares, Crític a El País i Time Out Barcelona // @22JCO
Comedia con fantasmas de Marcos Ordóñez (Libros del Asteroide. Barcelona, 2015)
Un viatge de mig segle per les bambolines de l’escena espanyola. Molt de teatre i també el somni del cinema. Llegit com una novel•la d’aventures, un Bildungsroman i també com una fantasmagoria sobre l’ofici de l’actor a l’estil agredolç de Viaje a ninguna parte de Fernando Fernan Gómez, on plores cada personatge que desapareix.
Xavi Pardo, Crític a Butxaca i RAC1 // @xpardo
La política i l'art d'actuar d'Arthur Miller, (Edicions La Campana).
Que els polítics han de ser grans actors per a convèncer és una veritat com un temple. Els mítings, els debats, les sessions al Parlament... no són pura escenificació? No ens queixem sovint dels excessos de gesticulació? Recentment, fins i tot, hem inventat el mot "Platocràcia" per descriure el que passa al Congrés, amb polítics de nova formada més avesats a moure's en platós de televisió que no pas en fòrums de representació política. En aquest context, és una delícia recuperar aquest breu assaig d'Arthur Miller, on repassa els dots interpretatius de figures com Roosevelt, Kennedy o Bush. Un text enginyós, intel•ligent i divertit, esquitxat d'anècdotes personals i professionals lligades a la seva trajectòria com a dramaturg.
Ramon Oliver, Crític a Què fem? teatral.net i Recomana
Teatro Reunido d’Arthur Miller (Tusquets Editores. Barcelona, 2015)
La recent reposició (tant a Barcelona com a París, Londres i Nova York) de Panorama des del pont i la possibilitat de tenir ben aviat Les bruixes de Salem a la nostra cartellera, constitueixen una immillorable excusa per llançar-se a la lectura de les cinc obres mestres de Miller reunides en aquest volum.
María-José Ragué, Crítica a El Mundo i Recomana
De la mano de Federico de Lluís Pasqual (Arpa i Alfil Editores. Barcelona 2016)
Un llibre deliciós i alhora poètic però que a més ens descobreix sentiments i veritats, ens dóna una important informació sobre Federico García Lorca, les seves posades en escena, els sentiments de Lluís Pasqual en relació a la seva figura, personalitat i obra, en especial El Público, que va dirigir el propi Pasqual.
Bàrbara Raubert Nonell, Crítica de dansa a Time Out
Filosofía de la danza de Magda Polo, Roberto Fratini i Bàrbara Raubert. (Universitat de Barcelona 2015).
Tres recorreguts de la dansa per pensaments que van més enllà d'ella mateixa, i que l'acosten a les arts plàstiques, a la literatura i a la música. Des d'una visió contemporània, la dansa queda reforçada per nocions filosòfiques i ponts de traspàs conceptual.
Jordi Sora, Crític de dansa a Escena de la Memòria i Recomana // @escenadememoria
El bailarín y la danza. Conversaciones de Merce Cunningham con Jacqueline Lesschaeve GLOBALrhythm (2009)
Preguntar què impulsa algú a dedicar la seva vida a ballar és encara estrany: especialment si ho fa una periodista conscient de la "contradicció que el ballarí sent entre paraula i moviment". Però Merce Cunningham, impulsor en el seu temps d'una dansa nova i transgressora, de la qual en certa mesura encara en som hereus, li contesta que "no s'estranyi si és ella qui no sap explicar què hi ha vist" precisament perquè els mots amb què es parlava sobre ballet queden antics per a les novetats que aquest mestre de la dansa va saber inventar i que en aquesta llarga conversa entre tots dos explica de manera entenedora i amena.
Andreu Sotorra Crític i escriptor // andreusotorra.com // @andreusotorra
Tricicle. De la Z a la A, de Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir (Col·lecció No Ficció Edicions B. Barcelona, 2015
Un llibre amb la trajectòria de la companyia Tricicle. Una mena de diccionari, vocabulari i enciclopèdia a la vegada amb definicions plenes de l’humor de la casa.
COMPARTEIX