Barcelona i la literatura, una història d'amor que es consolida. La ciutat ha entrat a formar part de la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco com a Ciutat de la Literatura. D'aquesta manera veu recolzada la seva aposta per la literatura com a centre de la seva creativitat. Això permetrà, entre d’altres iniciatives, donar suport a llibreters, editors, traductors i escriptors.

Un dels principals reclams per esdevenir ciutat creativa ha estat el dia del llibre o Sant Jordi. Aquesta festa és única. El 23 d’abril, passi el que passi, tothom frisa per sortir al carrer i celebrar conjuntament un homenatge al llibre i a tot el que s’amaga darrere d’ell. 

A continuació farem un recorregut literari per la ciutat amb alguns autors, obres i personatges que ens han permès viatjar per aquesta ciutat estimada.

Des dels orígens de la ciutat, Barcelona forma part del patrimoni universal literari. Miguel de Cervantes fa veure al Quixot el mar per primera vegada a la ciutat. Aquí també visita una impremta. Més recentment, autors com Narcís Oller (considerat el pare de la novel•la catalana moderna) a La papallona, plasmen amb tota mena de detalls una Barcelona menestral que inicia el seu camí cap a la industrialització.  

La rambla de les floristes és una de les obres teatrals del gran Josep Maria de Sagarra. Aquí l’Antònia, la florista de la Rambla, ens narra totes les històries que acompanyen a personatges en un període moralista i alhora hipòcrita. L’imprescindible Josep Pla reviu a Un senyor de Barcelona a l’industrial Rafael Puget, un amic de l’escriptor i periodista amb qui compartia una infinita curiositat per tot allò que els rodejava. El palafrugellenc ens recrea l’ambient de la Barcelona del segle XIX i principis del XX així com alguns dels seus establiments més coneguts: el Continental, el Cafè Suís, el Liceu i l’Ateneu Barcelonès.



El segle XX està nodrit d’exemples d’autors que han situat Barcelona com escenari de les seves creacions literàries, fins a esdevenir en molts casos un personatge més. L’escriptora i periodista Montserrat Roig va escriure El temps de les cireres on plasmà la Barcelona dels anys setanta i la crisis de valors que suposà en els personatges a la recerca del sentit de les seves vides. Un excel•lent retrat social d’època. Terenci Moix, pseudònim de Ramón Moix Meseguer, presenta a El cine de los sábados un document únic de la gris època dels anys cinquanta i seixanta.  

El també barceloní Manuel Vázquez Montalbán és el pare literari del detectiu Pepe Carvalho. Una de les sèries de novel•les més exitoses del panorama de l’època. En cada una de les novel•les podem entrar en l’univers de diferents períodes de Barcelona. Gran part de l’obra literària d’Eduardo Mendoza està ambientada a la seva ciutat natal, Barcelona. Un dels llibres més divertits i llegits és Sin noticias de Gurb. Un extraterrestre perdut a la Barcelona prèvia a les Olímpiades narra en el seu diari personal totes les aventures que viu adoptant l’aspecte que li sembla més adequat. Les situacions i els diàlegs surrealistes són constants.